Òrbita Güell

Oblidades en unes golfes d’una casa de poble s’hi amunteguen més de dues mil obres d’art.
L’espai s’impregna de formes, colors, textures i vivències que ens remeten a una força tel·lúrica gairebé indesxifrable. Qui les va crear? Com hi han anat a parar? Així comença un viatge apassionant per la vida i obra d’un dels creadors més inclassificables de l’art català del s.XX, Lluís Güell.

Situat a mig camí entre la investigació més seriosa i la creació més lliure, el documental Òrbita Güell registra el procés de redescoberta de l’obra de Lluís Güell, i n’elabora una peça artística que reinterpreta la memòria col·lectiva a partir de la producció artística i el llegat personal d’un personatge misteriós i fascinant. A partir d’entrevistes i converses amb els familiars i amics, i persones destacades de la cultura i l’art català de la segona meitat del segle XX, es construeix un collage d’impressions, vivències i records al voltant d’una obra i una figura cabdal del panorama artístic català dels últims temps.

“Un desconegut no és ni gran ni petit, sinó simplement desconegut.
No existeixen graus en les absències: qui no coneix Lluís Güell –l’home
o l’artista, que no sempre són la mateixa persona, tot i que en el seu
cas coincidien sovint– no pot saber, per exemple, que era un dels
artistes més deliberadament polièdric, anàrquic i sortosament
inclassificable que han transitat per casa nostra.”    Eudald Camps

Direcció: Joanot Cortès
Ajudant de direcció: Adrià Miserachs
Imatge: Joanot Cortès, Lluís Huedo, Isaki Lacuesta i Arnau Oriol
Edició: Joanot Cortès i Fèlix Pérez-Hita
Producció: Fang Agency

Hi participen: Dolors Compte, Arnau Puig, Ester Andreu, Josep Tarrès, Lluís Hereu, Albert Caselles, Pere Siqués, Pep Aguirre, Alba Pau, Eudald Camps, Adrià Miserachs, Tanit Güell, Neo, Lux, Hèlios i Kai Miserachs Güell.
Òrbita Güell és un projecte becat per l’Ajuntament de Girona en la convocatòria d’ajuts a la creació artística Beques Kreas 2012.

Qui era Lluís Güell?
Lluís Güell i Compte (Banyoles 1945 – Begur 2005) va ser un creador polifacètic que va treballar en diferents àmbits com la pintura, l’escultura, l’escenografia, la realització de happenings, l’arquitectura, la joieria i el disseny.

Güell va viure i treballar la major part de la seva vida en diferents indrets de la província de Girona. Va ser una persona molt arrelada a la terra i amb un elevat grau de consciència de país. Dins la seva obra hi podem trobar una forta presència de la simbologia catalana, unes vegades de forma més evident i d’altres més subtil.

Va ser soci fundador de Presència 63 i el Tint-1, dos grups cabdals dins del panorama artístic català de la dècada dels seixanta i principis dels setanta del segle XX.
Va col·laborar en la realització d’escenografies i vestuari per a obres teatrals de Mario Gas, Ventura Pons i el TEI de Banyoles. A més, Güell va realitzar, possiblement, un dels primers happenings a Catalunya i l’estat espanyol.

Va reformar diferents esglésies, entre elles l’església de Sant Mori, treballà en diferents obres públiques com La Botigueta de la Cort Reial de Girona, la joieria Abat Safont a Besalú, o l’enllumenat de la plaça Major de Tortellà, i també va crear diferents espais lúdics, com el conegut Café del Mar a l’Illa d’Eivissa.

Tot i aquest vincle amb els seus orígens, Güell va tenir una projecció exterior molt destacada, sobretot en la seva primera etapa, relacionant-se amb artistes de gran renom internacional. En una època en la qual Güell treballava en la creació de diferents espais a Alemanya i tenia encàrrecs als Estats Units, periodistes japonesos i alemanys el situaven al costat de Phillipe Starck. En aquest moment, una greu malaltia va estroncar la faceta més pública i internacional de Güell, i inicià una etapa d’introspecció que marca un abans i un després en la seva vida i obra.

“Sóc un creador i per mi crear és ordenar segons els cànons d’un
mateix, passar pel garbell uns materials, els colors, els conceptes, els
volums, en un determinat espai. Si és al cim d’un paper o d’una tela,
en surt un dibuix o pintura; si en un volum, escultura o arquitectura; si
en teatre, l’escenografia; sobre un actor, escultura vivent, i estirant la
corda, un happening… assajo una síntesi polifacètica(…)”
Lluís Güell