Memòries de Sant Narcís

Documental participatiu i col·laboratiu de recuperació i visibilització
de la memoria oral, gràfica i audiovisual del barri de Sant Narcís de Girona.

Direcció:
Joanot Cortès i Marta Sureda amb els alumnes de 6è de l’Escola Àgora de Sant Narcís

Organitza:
Associació Cultural FANG

Col·labora :
Centre Cívic Sant Narcís
Associació de Veïns de Sant Narcís
Associació de Veïns de Sant Narcís- Sector Sud
Associació de la Gent Gran de Sant Narcís
Col·lectiu de Dones de Sant Narcís
Esplai Sant Narcís
Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona
CRDI – Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Girona
INSPAI _ Centre de la Imatge de la Diputació de Girona i Escola Mare de Déu del Mont

Presentació:
“Memòries de Sant Narcís” neix en el sí del projecte La Volta, un marc per a creadors, artesans i artistes, situat a la Plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís de Girona des de desembre de 2014. La Volta és un projecte tutelat pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani, amb el suport de l’Ajuntament de Girona i la coordinació de l’Associació Cultural Fang, assentada al barri des del 2012.

Amb la voluntat de vincular-nos estretament als veïns del barri, i d’enfortir el sentiment de pertinença i arrelament a la comunitat, proposem un projecte de recuperació i vilibilització de les memòries de Sant Narcís que es desenvolupi amb xarxa i des del mateix barri, treballant amb les diferents entitats, persones i equipaments que en formen part, per tal d’oferir les capacitats de treball de l’equip de La Volta al servei del barri, i establir una relació de convivència i cooperació entre veïns, gestors i artistes/creadors.

La Volta:
“El barri de Sant Narcís ja ha perdut el compte dels anys que fa que va veure com li tallaven la seva artèria natural de connexió amb la ciutat i ha suportat -estoicament, d’altra banda- els gravíssims inconvenients veïnals i comercials que ha provocat la construcció de l’estació ferroaquàtica més gran d’Espanya. És just, doncs, que la ciutat es giri cap a Sant Narcís i hi tingui gestos efectius de complicitat. (…) Costa, avui, imaginar-se que en tots i cadascun dels baixos de la plaça de l’Assumpció hi havia hagut un comerç o altre. (…) Avui, la majoria d’aquells locals que havien hostatjat fleques, carnisseries, verduleries i botigues de betes i fils, o són buits o s’han rehabilitat com a habitatges. El paisatge que la plaça oferia fins fa pocs anys ja és història i no tornarà. 
Però la plaça de l’Assumpció no ha perdut en absolut el seu potencial per continuar actuant de cor i àgora, de punt de reunió i de distensió. La presència del centre cívic hi juga un paper indispensable. I, encara que siguin pocs, els comerços que encara hi mantenen obertes les persianes (l’entranyable celler, l’estanc, la peixateria, el bar i la penya del Barça, i fins i tot la botiga d’absolucions que continua essent l’església) mantenen viva la flama d’una mínima activitat comercial, que és sempre pretext i motiu de trobada, de xerrada i d’intercanvi. La concepció de Sant Narcís, en els seus orígens, responia fil per randa al model arquitectònic i urbanístic d’una dictadura franquista que volia evitar com la pesta el model de la colònia obrera, la concentració incontrolada de treballadors que representa sempre un perill evident per a governants que tenen per vocació tenir-ho tot lligat i ben lligat. La vida és una paradoxa constant, però, i sota aquest paraigua ideològic d’amalgama i control social, Ignasi Bosch i Reitg va acabar dissenyant un barri que és cosí-germà de les ciutats-jardí que Sir Ebenezer Howard havia planificat pocs anys abans com a ciutats utòpiques a la Gran Bretanya: amplis espais pensats per a la convivència pública, autarquia comercial, transició gradual entre l’espai públic i el privat, que incentiva el sentit de responsabilitat envers la cosa pública, etc. Malgrat els canvis que el barri ha viscut en les darreres dècades, Sant Narcís no ha perdut ni molt menys el seu caràcter de ciutat utòpica dins la ciutat real. El vigor de la vida associativa, encapçalada per l’Associació de Veïns de Sant Narcís, n’és la mostra més visible. Ara, la inauguració de La Volta representa un capítol més del desplegament de la singular personalitat santnarcisenca. En els propers mesos i anys, sens dubte, en sentirem a parlar.

Oriol Ponsatí-Murlà
Diari de Girona 18-12-2014